dBalears.catsepPortes obertes

Què els pintin!

29 setembre 2011 – 10:42

Què no hi ha doblers no és excusa per justificar alguns impagaments. Hi ha factures que s’han de pagar. Tant si tenen doblers com si no en tenen. Què els pintin! Hi ha un bon grapat de centres, que donen asistència a persones amb diferents tipus de minusvalies, que han reduit la seva activitat i que si no cobren ben aviat hauran de tancar. No pot ser. José Ramón Bauzá, Pep Ignaci Aguiló… han de cercar solucions ja. No vull saber si és culpa seva, de Francesc Antich o de Carles Manera. Les retallades mai no poden afectar a les persones amb més dificultats.
Les retallades del Govern Bauzá és ben segur que deixaran a moltes persones sense feina. Crec que van una mica més enllà del raonable, però… Ara bé, hi ha serveis que han de ser quasi sagrats. Per favor, una mica de seny.

Moviments populars

11 agost 2011 – 13:57

José Ramón Bauzá accedí a la presidència del Partit Popular amb el suport majoritari de les bases, tot i que eren molts els que ni tans sols el coneixien. L’altre opció, votar a Carlos Delgado, escarrufava a molts de militants populars, no tan sols perquè rebutgen sense emperons les opinions de l’ex batle de Calvià sobre la llengua. José Ramón Bauzá no ho tenia gens fàcil, però amb el pas dels mesos ha aconseguit ampliar suports i ara disposa de l’aval més preuat: el vot dels ciutadans.
En el camí, Bauzá marginà Jaume Font, que fundà la Lliga Regionalista, humilià José María Rodríguez i menysprear al batle de Manacor Antoni Pastor.
La decisió del Govern de convertir en mèrit el català per accedir a l’administració pública genera rebuig entre un sector del PP, que té ben present que l’actual normativa lingüística fou aprovada, precisament, pels populars. Bauzá té el partit controlat, però hi ha un sector dels populars, també a Menorca i Eivissa, que comença a dubtar de la feina del seu president. De fet, ja s’ha produit algun moviment per fer perdre alguna votació interna a Bauzá. Hi pot haver novetats. Bauzá té el Govern, té el favor del carrer Gènova de Madrid i disposa també de la confiança de la ciutadania. Ara bé, encara no s’ha guanyat el respecte d’un sector del PP.

De fiar

30 juny 2011 – 15:38

José Ramón Bauzá exhibeix orgullós la legitimitat dels 35 diputats. Ha apostat per reduir sensiblement el número d’alts càrrecs i ha provocat el desencís d’un bon grapat de militants, que esperaven col·locar-se. Crec que el president popular ha encertat, tot i que per ventura ha reduit una mica massa les estructures de govern fins a convertir-les en inviables. En tot cas, és curiós comprovar com, tot i els 35 diputats, són molts els pobles on els populars estan ben disgustats amb Bauzá per una o altra raó.
El president popular, i és aquí on més s’equivoca, no encerta en la millor manera de tractar als seus. Així, hi ha disgustats arreu. I no m’estic referint només a Antoni Pastor. No! Hi ha militants indignats amb Bauzá a Eivissa, tot i que el feren recular i nomenà un conseller pitiús, a Menorca -molts!-, Inca, Selva, Mancor, Son Servera, Andratx, Manacor, Felanitx… i Palma, clar.
Uns es queixen de les formes i altres van més enllà. Però la crítica més despiadada sortí del batle de Manacor. “No ets un home de paraula”, digué el batle de Manacor a Bauzá. No entenc com és possible que el president popular res no hagi dit sobre la qüestió. Res no hi ha pitjor per un polític que no tenir paraula i si l’acusació ve d’un company de militància…
Però he escoltat darrerament a altres militants populars que coincideixen en dir que Bauzá no té paraula. Uns recorden que donà paraula a una dona que seria consellera i ha acabat de directora general. I alguna paraula es va donar també sobre el màxim responsable de Son Pardo.
Bauzá ha de reaccionar de forma urgent i deixar clar a tothom que és un home de paraula. Un president sense paraula no val res. Què hi possi solució! Com? Balears es mereix un president de fiar.

L’abstenció

20 maig 2011 – 10:20

Sempre s’ha considerat que els abstencionistes són majoritàriament d’esquerres. És habitual escoltar que l’esperit crític dels votants d’esquerra provoca abstenció, indiferència i decepció. En aquesta oportunitat, l’índex de participació serà especialment significatiu i no estic del tot segur que el gran perjudicat sigui l’esquerra.
De fet, una elevada abstenció facilitaria, previsiblement, l’entrada en el Parlament de grups com Convergència per les Illes, la Lliga Regionalista o Esquerra Unida. La majoria absoluta del Partit Popular seria així molt més complicada.
En tot cas, que ningú no entengui que el millor per perjudicar el PP és abstenir-se. No és això, clar.

Calvo, Armengol, Antich i Rubalcaba

3 abril 2011 – 15:50

La curiositat no té límits. No vaig tenir ahir altre idea que anar a escoltar el míting del PSIB-PSOE al poble espanyol de Palma. Estava anunciada la presència d’Alfredö Pérez Rubalcaba, que es perfila com el substitut de José Luís Rodríguez Zapatero. Amb el permís de Carme Chacón, clar.
Idò bé, en primer lloc, i abans de qualsevol altra circumstància, constatar que no foren discursos de gran talla política, de grans propostes, de grans solucions, de idees innovadores… Era, senzillament, un míting de precampanya. Ni més ni pus.
La batlessa de Palma Aina Calvo fou la primera en dirigir-se als asistents, i ho va fer un trocet -petit, clar- en català i la resta en castellà. Recordà que encara avui n’hi ha que van oferint llocs de feina quan visiten els barris de Palma i negà la renovació del PP.
Armengol també deixà clar que Mallorca és bilingüe. Aixecà aplaudiments quan explicà que el PSIB presentava orgullós als seus candidats al Consell i al Parlament i que el PP, en canvi, amaga les seves llistes per por que els militants els hi fugin a altres forces polítiques.
Francesc Antich començà en la nostra llèngua i acabà en la nostra llengua. El president emprà només el català, però hagué d’escoltar algun crit desagradable. “En español”, li cridà una senyora just començar el seu discurs.
Antich demostrà, una vegada més, la seva capacitat d’arribar al ciutadà. Va ser, com a mínim, original i graciós en les seves crítiques a l’adversari. Va dir, per exemple, que el PP ha tingut aquesta legislatura més portaveus que propostes. I explicà que el resultat és de cinc a zero. Just acabar de dir la frase assegurà que mai més no ho repetiria, al·ludint sense esmentar-ho al seu madridisme.
El president del Govern explicà que “tenim un velòdrom en el què es pot fer de tot menys anar en bicicleta” i recordà que “”l’única solució possible la representen els socialistes”.
Antich va posar especial èmfasi en dir que la lluita dels socialistes no és contra el PP, sino contra la indiferència, fent una crida clara i llempant a la participació.
I Rubalcaba? Fou un tant decebedor.

D’UM a Convergència

25 març 2011 – 13:31

Els resultats electorals d’Unió Mallorquina a les eleccions municipals del 2007 no foren extraordinaris, però avui per avui serien una benedicció.
La realitat, emperò, és que els esdeveniments judicials dels darrers anys i la sorprenent aparició de Convergència han deixat les files de Josep Melià ben tocades.
L’extinta UM aconseguí 9.507 vots a Cort amb la poderosa maquinària -quin desastre!- engegada per Miquel Nadal, Cristina Cerdó, Mateu Cañellas…. Ara, amb Miquel Munar de candidat és ben segur que un bon grapat de vots es quedaran pel camí.
I la nova Convergència és ben segur que també perdrà un bon grapat de sufragis a Campos, on Guillem Ginard acumulà 1.631 suports. I també hi haurà sangria de vots a Pollença, on el batle Joan Cerdà ha quedat tocat per la imputació del seu amic Antoni Oliver. Dels 1.979 vots aconseguits el 2007 és ben segur que se’n perdran un bon grapat.
I també hi haurà pèrdues a Alaró (444) i Sóller (908), on els problemes de militants d’UM amb la justícia han estat greus.
I ningú no s’ha d’estranyar si Miquel Llompart, un gran candidat, no pot repetir els vots (2.057) de Miquel Ferrer.
Clar, i a Manacor, una vegada que Cati Julve ha fet una passa enrera, és una gran incògnita saber quants suports aconseguirà UM. I la formació de Melià és ben probable que també acumuli pèrdues a Santanyí (851), Artà (1.395), Calvià (1.400), Capdepera (714), Felanitx (711)…
Però també és cert que la nova Convergència millorarà en resultats a l’antiga UM en alguns municipis, com ara per exemple Andratx (741).
En tot cas, Convergència no ho tindrà gens fàcil. Això, segur.

Oït el Consell Consultiu

7 març 2011 – 12:01

Ten un amic, sempre atent al BOIB. Idò bé, durant el passat cap de setmana em va fer veure el Butlletí del dijous passat. Hi sortia publicat el Decret 13/2011, de 25 de febrer, pel qual s’estableixen les disposicions generals necessàries per facilitar la llibertat d’establiment i de prestació de serveis turístics, la regulació de declaració responsable i la simplificació dels procediments administratius en matèria turística.
Idò bé, el paràgraf final de les disposicions generals diu textualment: “Per tot això, a proposta de la consellera de Turisme i Treball, vist el dictàmen previ el Consell Econòmic i Social de les Illes Balears, oït el Consell Consultiu…”.
Clar, i em va fer veure que la fórmula “oït” només es fa servir quan no s’han seguit les recomanacions del Consell Consultiu, que recordava que d’acord amb el nou Estatut el Decret del Govern atacava competències que són pròpies dels consells insular.
Es presentarà algun recurs? Protestarà algun consell? Sembla que no. I el sector turístic està encantat. Ara bé, mai no és bo que un Govern, tot i l’avís del Consultiu, opti per atar contra la llei més nostra: l’estatut. Per què?

El consell nacional d’UM i la dissolució

1 març 2011 – 14:09

Els milers de mallorquins vinculats d’una o altra manera a Unió Mallorquina no es mereixien un final així. Josep Melià, en el consell nacional de la formació celebrat dilluns, hagué d’emprar tot el seu poder de convicció per seduir els presents. De fet, a l’inici de la reunió, i just pels comentaris i aplaudiments que reberen les diferents intervencions, quedà clar que una clara majoria era partidari de mantenir les sigles, de continuar endavant amb Unió Mallorquina.
Els partits polítics no delinqueixen -ho fan les persones- i són molts els que es sentiren criminalitzats per la seva pròpia cúpula. Unió Mallorquina i tots els que han col·laborat amb la formació política en un o altre moment no tenen cap culpa dels desastres i irresponsabilitats d’altres dirigents. Així les coses, Melià just va convéncer als membres del consell nacional quan explicà que si no era aprovada la dissolució del partit no seria el candidat al Parlament.
Aleshores, foren molts els que prioritzaren l’estima que tenen per Melià per sobre els sentiments cap el partit. I votaren la proposta de Melià.
Una altra cosa és que Miquel Munar, el meteòric vice president i portaveu d’UM, aconseguís ofrendre a un grapat de militants veterans. Defensà la dissolució amb una una vehemència que irrità a quasi tots els que duen UM a la sang. En continuarem parlant, però avui m’agradaria significar també el silenci de Cati Julve. Per cert, a més de renovar Palma, Melià té clar que a la nova Executiva no hi haurà Joan Monjo. Ja mesos que es va adonar que s’havia equivocat i ara ha trobat la millor excusa del món per rectificar. En canvi, podeu apostar que Melià intentarà recuperar a totes passades a un home com Bernat Bauçà. N’estic ben segur. I si no ho fa… es tornarà a equivocar.

Antich, Calvo i el grup Barceló

3 febrer 2011 – 12:31

Ja és oficial. Ja és segur. Francesc Antich i Aina Calvo han beneït la sortida del Grup Barceló del Palau de Congressos. I el grup hoteler no haurà de pagar ni un sol euro de penalització. El Grup Barceló va optar a la concessió del Palau i l’hotel del costat de forma voluntària, lliure, sense que ningú no els obligàs. Les obres han partit diferents retards i és ben clar que no es podran complir els terminis inicialment prevists. Ara bé, per què no exigeixen a Barceló què compleixi el contracte firmat o pagui una claussula de penalització? Entenc que hi ha dues possibilitats: el Grup Barceló té fonaments jurídics -mai no desvetllats- per abandonar la concessió o Antich i Calvo han decidit no anar als tribunals, tot i que saben que la raó jurídica els asisteix. És això prevaricació? Ah, per cert, m’asseguren que hi ha fórmules jurídiques que farien possible que les obres continuassin amb independència del procés judicial que s’obriria amb el Grup Barceló.

Joana Barceló: la diferència de criteri

30 gener 2011 – 21:14

El consell consultiu va fer un informe negatiu de l’anomenat Decret Nadal i Joana Barceló, aleshores presidenta de Menorca, es va enfadar molt. Clar, i des de Menorca es va presentar un recurs al considerar que s’envaien competències propies dels consells. Ara, el consell consultiu ha fet un altre informe negatiu del substitut del Decret Nadal. La consellera de Turisme és ara Joana Barceló i estic ben segur que no fa comptes presentar cap tipus de recurs. I Marc Pons? Què farà Marc Pons? Uff!